CAPÍTOL VII: DEFINICIÓ D'AQUELLS PARÀMETRES DE L'EDIFICACIÓ QUE ES REFEREIXEN A LA PARCEL·LA

Article 31 
Regles per a determinar l'ocupació màxima de parcel·la
     1. L'ocupació màxima de parcel·la s'amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos sortints, ja siguin de l'edificació principal o de l'auxiliar.
     2. Les plantes soterrànies resultants de rebaixos, anivellaments o excavacions, no podran ultrapassar l'ocupació màxima de parcel·la.
 
Article 32 
Sòl lliure d'edificació
     1. Els terrenys que quedaran lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la, no podran ésser objecte en superfície de cap altre aprofitament més que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació o edificacions aixecades a la parcel·la o parcel·les.
     2. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d'aquests espais lliures.
 
Article 33 
Planta baixa i planta soterrani
     1. Tindrà la consideració de planta baixa, referida a la parcel·la, la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible.
     2. Tindrà la consideració de planta soterrani, referida a la parcel·la, tota planta enterrada semienterrada, sempre que el seu sostre estigui a menys de 1,00 metres per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semienterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà en tota aquesta part la consideració de planta baixa.
 
Article 34 
Alçada màxima de l'edificació referida a la parcel·la
     A les zones en què aquests paràmetres vinguin referits a la parcel·la, l'alçada màxima de l'edificació a cada punt del terreny és la que determina l'alçada vertical d'una superfície per sobre de la qual solament es permet la planta coberta.
 
Article 35 
Regles sobre la determinació d'alçades quan les parcel·les no siguin totalment horitzontals
     L'alçada màxima de l'edificació es determinarà a cada punt de la cota del pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.
     En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificació que siguin construïts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes que posseeixin la consideració de planta baixa se subjectaran a l'alçada màxima que correspongui en raó de cadascuna de les parts esmentades.
     En cap dels casos, les cotes de referència de les plantes baixes es podran establir amb una variació absoluta de més-menys un metre en relació a la cota natural del terreny. Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de la planta baixa.
 
Article 36 
Aprofitament edificatori dels terrenys amb pendent
     L'edificabilitat total que resulti d'aplicar les regles anteriors no superarà mai, en les parcel·les amb pendent, aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.
 
Article 37 
Separacions mínimes
     1. Les separacions mínimes de l'edificació a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcel·la, són distàncies mínimes a les quals es pot situar l'edificació i els seus cossos sortints.
     2. Les plantes soterrani, resultants de rebaixos, anivellacions del terreny o excavacions, hauran de respectar les distàncies mínimes a les partions de parcel·la, llevat que es tracti de la rampa per donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis, i sempre que la part esmentada no excedeixi del 15% de la superfície lliure, excepte si a cada zona s'indica el contrari.
     3. Els cossos sortints podran realitzar-se a menys d'un metre de les mitgeres i les obertures de les plantes pis hauran de separar-se un mínim de 60 cm. de les mitgeres.
 
Article 38 
Amplada de la façana
     És la longitud que resulta de projectar ortogonalment la planta de l'edifici sobre l'alineació del carrer.

Menu

Menú principal