Article 12 
Edificació principal i edificació auxiliar
     1. Edificació principal: Part del conjunt que conté l'habitatge o ús principal.
     Edificació auxiliar: Part del conjunt que conté usos complementaris o auxiliars del principal.
     La distinció és usual entre l'edifici que conté els habitatges o usos principals i altres edificacions de menor volum que contenen usos complementaris i auxiliars.
     2. Els aprofitaments urbanístics totals d'una parcel·la seran el resultat de sumar totes les edificacions, tant les principals com les auxiliars.
     3. Tant l'edificació principal com l'edificació auxiliar han de complir totes les condicions paramètriques que dicten aquestes Normes Subsidiàries.
     4. L'edificació auxiliar també es defineix com a cos auxiliar.
     5. Si no s'indica el contrari, els únics usos permesos de l'edifici auxiliar són el d'aparcament i el de magatzem.
 
Article 13 
Planta baixa
     1. Pis baix de l'edifici a nivell del sòl o dintre dels límits que assenyalen aquestes Normes Subsidiàries.
     2. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol.  
 
Article 14 
Planta soterrani
     1. La situada per sota de la planta baixa.
     2. Als soterranis no es permet l'ús d'habitatge ni la ubicació d'habitacions en ús residencial o sanitari.
     3. Els soterranis per sota del primer només podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, o similars.
     4. L'alçada de les plantes soterranis serà almenys de 2,20 metres.
 
Article 15 
Planta pis
     Tota planta de l'edificació que estigui per sobre de la planta baixa amb una alçada lliure interior de com a mínim 2,50 metres.
 
Article 16 
Planta golfes 
     És aquella situada entre el darrer forjat real o teòric de l’edifici i la coberta inclinada.
     Donat el cas que, per condicions de la coberta poguessin aparèixer golfes, caldrà considerar que:
     2.1. Les golfes tenen la condició de planta pis.
     2.2. En tots els casos es permet que la coberta augmenti el volum de la planta pis immediatament per sota, sempre i quan no es pugui fer cap entresolat habitable que pugui augmentar la supserfície construïda.
 
Article 17  
Planta coberta
     1. Planta terminal de l'edifici que protegeix la construcció de la pluja, ja sigui amb un terrat, amb una teulada o mixta, i que se situa immediatament per sobre del pla horitzontal dels elements resistents del darrer forjat.
     2. 
     a) La planta coberta comença a comptar des de l'alçada reguladora màxima, la qual tindrà una volada màxima de 60 cm.
     b) El pendent de la coberta de la teulada no podrà ser superior al 30%.
     c) Per sobre dels plans definits per la teulada, podran sobresortir les xemeneies de sortida de fums, les antenes i les claraboies dels celoberts; aquestes últimes hauran de ser paral·leles als plans de teulada i no se separaran més de 50 cm. d'aquesta en cap punt.
     3. Per a aquells edificis amb dos acabats, l'alçada màxima es medirà respecte al forjat del terrat real o possible i caldrà que compleixin allò regulat als articles anteriors.
 
Article 18 
Entresol 
     1. Per entresolat s'entén la part superior de les dues en què un sostre fet a una certa altura divideix parcialment una cambra que no té accés independent des de l'exterior. 
 
Article 19 
Cossos sortints       
     1. Són els que sobresurten de façana i de l'alineació del pati d'illa i tenen el caràcter d'habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.
     2. Són cossos sortints tancats, que anomenem normalment miradors, tribunes o galeries, tots aquells que tinguin els costats amb tancaments.
     3. Són cossos sortints semitancats, que anomenem terrasses semitancades, els que tinguin tancat algun dels seus contorns laterals amb tancaments.
     4. Són cossos sortints oberts, que anomenem terrasses o balcons, la resta de plataformes volades des del pla de façana que no tenen cap dels contorns volats tancats amb tancaments.
     5. Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa.
     6. La volada dels cossos sortints no podrà superar mai el 10% de l'amplada del carrer ni del total de la voravia, restant el gruix del bordó o com a mínim quinze centímetres.
     7. El límit lateral del vol dels cossos sortints ve definit per un pla normal a la façana a 1,00 metres de la paret mitgera. 
 
Article 20 
Elements sortints
     1. Són part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de la línia de façana, de l'alineació del pati d'illa, de l'espai lliure d'interior d'illa o de l'espai lliure de la parcel·la.
     2. Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars, es limitaran,quant a vol, a allò que s'assenyala a cada zona.
     Quan no s'indiqui res, els elements sortints no podran volar més de 15 cm. excepte a la planta baixa on, a més, no podran sobresortir més del 5% de l'amplada de la voravia.
     3. Els anuncis, rètols, elements de senyalització i propaganda i elements sortints no permanents, com tendals, veles o persianes, no tenen la consideració d'elements sortints.
     Els rètols i anuncis es col·locaran en sentit paral·lel a la façana no sobresortint més de 15 cm. si es col·loquen a planta baixa. Els rètols en sentit perpendicular a la façana compliran el referent als cossos sortints.
 
Article 21 
Sostre i volum total d'un edifici
     1. El sostre d'un edifici serà el resultat de sumar la superfície construïda de totes les plantes, excloses les soterrànies i la coberta, més la superfície dels cossos sortints tancats i semitancats, exclosa aquella part que estigui oberta per tots els costats a partir d'un pla o superfície paral·lela a la línia de façana.
     2. El volum total d'un edifici serà el que resultaria de definir un embolcall que deixés dintre seu tota l'edificació, inclosos els patis de ventilació, enllumenat, celoberts, i similars definits pel Decret Llei sobre mínims d'habitabilitat dels habitatges.
 
Article 22 
Línia de façana
     És la línia que defineix on s'ha de situar la façana o les façanes d'un edifici.