Les esteles discoïdals són monuments funeraris de pedra en forma de disc esculpit sobre un peduncle que es posaven a la capçalera de la tomba, encarades cap a sol ixent. Se'n conserven mitja dotzena, totes procedents del cementiri de la primitiva església, que estava situada dins el recinte del castell, en la part alta del poble, ara formen part de la paret de l’església, on es poden observar des del carrer Pont de l’Abadia.
Daten de finals del segle XI i principis del segle XII. Són tallades en pedra sorrenca del país, de coloracions groguenques i grisoses.

Les més ben conservades tenen un diàmetre que oscil·la d'uns 30 a 50 cm, amb uns gruixos de 16-17 cm. Els discs presenten baixos relleus en forma de creus eixamplades per l'extrem, amb el dibuix del segell de Salomó (estel de sis puntes), amb el dibuix del segell de les Creuades (estel de quatre puntes), algun escut i símbols de qualsevol mena.

Segurament indicarien els enterraments dels primers habitants del castell, que foren monjos-guerrers, templers o hospitalers.