Les esteles discoïdals són monuments funerari
Neolític
Per començar, és molt probable que el nucli originari de la població actual es formés a l’empar del curs fluvial de la riera en èpoques prehistòriques i que posteriorment es convertís en un petit assentament ibèric o romà. Malauradament no s’han trobat fins ara restes arqueològiques significatives sobre aquestes èpoques al nostre terme; segons l’arqueòleg Jaume Massó i Carballido —a qui seguirem en aquest apartat— tan sols podem anotar restes d’una destral polimentada del neolític, molt a prop de Mascabrers, restes de terrissa i fragments de destral del mateix període als voltants del mas de l’Anguera, i una moneda ibèrica que s’exposa al Museu d’Alcover.
I encara, la troballa d’unes destrals de pedra del neolític que fins als anys quaranta del segle passat Salvador Vilaseca havia situat sempre al terme de Vilaplana (partida de les Devesses), sembla —hi ha una anotació del mateix Dr. Vilaseca en aquest sentit— que realment estaria ubicada a la partida del Collblanc, actualment terme de l’Aleixar, i ve a augmentar el reduït inventari de restes arqueològiques. Per la novetat d’aquesta informació, que agraïm a J. Massó, reproduïm textualment la descripció feta pel Dr. Vilaseca:
Se trataba de seis preciosas hachitas, de piedras variadas, de colores y matices diferentes, perfectamente trabajadas, y otras dos algo mayores y menos perfectas. Aparecieron casualmente al excavar un terreno para construir una balsa, reunidas debajo de dos piedras planas formando caballete [...]
No conocemos todavía su naturaleza petrográfica, y en cuanto a la interpretación de su hallazgo pensaríamos en un escondrijo de objetos de indudable valor, pero de uso mal conocido aunque casi siempre se confiera a estas hachitas carácter “votivo” por aparecer con alguna frecuencia como ofrendas funerarias, particularmente en los sepulcros de fosa. También aparecen, sin embargo, en cuevas no sepulcrales y en superficie, en estaciones al aire libre.
Per acabar, l’any 1989, en llaurar un tros a la partida de terra del mas de la Torre, Josep Besora va trobar de manera casual un enformador o aixa completament polimentada del neolític realitzada sobre un material de color beix-grisenc de gra no gaire fi i clarament visible. Mostra un trencat a la part proximal que li destrueix totalment el taló i diverses osques a la zona activa, la qual cosa no impedeix que poguem considerar com a força bo el seu estat de conservació.
