Hi ha referències del nom de l’Aleixar l’any 1153, a la Carta de població de Siurana com a indret poblat. Vers l’any 1184 es redacta la Carta de repoblament de la vila, va pertànyer al comptat de Prades i satisfeia els seus delmes a l'Arquebisbat de Tarragona. En el segle XIII es tenen notícies de famílies hebrees i l’alta cota demogràfica de jueus va fer que obtingués l'estatus d’aljama. Segons Gabriel Secall, pot considera-rse la comunitat hebrea que preponderava dins la demarcació de la comarca; pagava els tributs reials a l’aljama tarragonina.
 
 
El centre del call estaria situat dins del que encara avui s’anomena carrer del Forn, una estreta via urbana que transcorre paral·lela a la muralla en direcció nord-sud, a la banda de l’est.  La sortida del barri estaria ubicada a la prolongació d’aquest carrer.  Com totes les aljames tenia sinagoga, però malauradament no n’hi ha cap indici, tot i que uns inventaris del 1348 ens parlen d’unes robes destinades a l’escola d’aquesta.  També hi ha diversos documents que ens il·lustren els dots i les Ketubot o compromisos nupcials dels nuvis vers les núvies jueves quan es casaven.  La Ketubot és un contracte matrimonial per si mai algun dia el marit no complís el pacte esrt, la muller el podria dur als tribunals.  Especifica els deures de l’espòs vers la seva esposa: donar-li sostre, roba, nodriment, etc. i té una filosofia que (tenint en compte els temps que corrien) s’avançava als drets de la dona, atès que ve a dir que el dia que ets més feliç i estàs més enamorat de la teva muller és quan poses la quantitat que li donaries en cas de divorci; i no quan estàs malhumorat i enfadat amb ella.


 És l’única vila de les nostres comarques que disposa de cinc  Libri Judeorum redactats entre 1324 i el malaurat any de les pestes, el 1348, que van malmetre la població tant hebrea com cristiana.  Depenien de l’aljama de l’Aleixar els jueus de Vilaplana, l’Alforja.  Els jueus de l’Aleixar establiren múltiples relacions amb els de Prades, Alforja, Falset, Valls, Castelló d’Empúries i diversos pobles del ponent català.  Aquesta comunitat jueva va arribar a estar relacionada amb més de trenta localitats.  Els topònims Fossar dels Jueus i Puig de Bocona es refereixen a un dels llinatges jueus de l’Aleixar dels segles XIV i XV.
EL LLEGAT JUEU < >Els jueus van arribar a la Península Ibèrica aprofitant-se de les rutes comercials fenícies i de la romanització . 
La presència jueva  a Catalunya esdevé des del  segle IV de la  nostra era. Hi ha referències d'aquest fet per la inscripció més antiga trobada en la Península Ibérica a Tarragona, és  trilingüe, escrita en llatí, grec i hebreu, on es pot llegir el següent text: "-.Paz sobre Israel y sobre  nosotros y nuestros hijos, amén-.".  També hi ha el dibuix d'un canelobre  entre d'altres símbols.

 

Durant la baixa edat medieval, va prosperar a Catalunya la cultura jueva, amb aportacions de primer ordre, en la  cultura com en la ciència. 
 Els jueus  també van ser una peça clau en el procés de repoblació a la Catalunya nova. 
El període més esplendorós del jueus catalans fou al voltant dels segles XIII - XIV.  Però a l'agost de 1391  van començar els assalts i destrucció de les  juderies a Catalunya.  Aquesta  situació va anar empitjorant al llarg del segle XV fins la publicació del decret d'expulsió  dels jueus de Espanya pels Reis Catòlics l'any 1492.  La qual cosa va donar fi a la presència dels jueus a Espanya i aquesta  no es va restablir fins  quatre-cents anys més tard.  El símbol oficial dels jueus a l' exili a més del menorah va estar els dos triangles creuats en forma d'estrella, símbol de l'escut de David (maghen David).

Quan un barri o call contava  amb les institucions reglamentàries amb  edificis comunitaris com sinagoga, escoles, bany ritual, cementiri, carnisseria, forn, etc, es deia  Aljama dels jueus (ja que existia també l'Aljama dels moros) com referència a espai urbà i d'organització. A Catalunya era habitual denominar als barris jueus call dels jueus. 

L'hebreu es actualment la llengua oficial de l'Estat  d'Israel.