Les esteles discoïdals són monuments funerari
Història
La vila és probablement d´origen sarraí, segons Asín Palacios. El nom d´Aleixar ve del topònim àrab "alaisar" que vol dir "el fertilíssim". Això no obstant, Alcover-Moll, escriuen que és probable que vingui del nom propi llatí "Alexianu".
Sobre l´origen de la vila existeixen dues llegendes molt curioses. Una parla d´una pesta terrible que assolà la comarca; aleshores, el poble fou abandonat, i d´aquí vindria el nom de "lo lleixat". L´altra diu que la vila era la partida del Pouador, a l´altra banda de la riera de la vila, i que un aiguat l´arrasà i canvià el curs de la riera. El poble perdé el nom de Riuderenes que tenia primitivament.
El nom surt esmentat per primera vegada l´any 1153 a la carta de població de Siurana, com a lloc mínimament habitat. Posteriorment, l´any 1184, es promulgaria el document que donaria impuls a la repoblació definitiva de l´Aleixar. Des de l´any 1324 la vila passà a pertànyer al Comtat de Prades, pagant delmes a l´Arquebisbe de Tarragona. També durant el segle XIV hi hagué a la vila una important aljama jueva, fet que li donà importància i cohesió social, de tal forma que la jueria de l´Aleixar és considerada com una de les més importants de les comarques tarragonines, recordada avui a la partida del Fossar dels jueus.
Durant el segle XVII té lloc la segregació definitiva de Maspujols, fins aleshores annexat a l´Aleixar, per passar a ser un municipi autònom. També, en aquest segle, exactament al 1625, es redactaria el Memorial de Privilegis de la vila.