La vegetació típica del Terme Municipal de l’Aleixar és pròpia del clima mediterrani sec i d'interior, amb pluges escasses i temperatures moderades. Els boscos originals estarien formats per carrascars o alzines de fulles petites (Quercus rotundifolia) i rebolls o roures de fulla petita (Quercus faginea). L'acció humana al llarg dels segles ha fet desaparèixer lentament els carrascars i aquests han estat substituïts per pi blanc (Pinus halepensis), l'espècie més abundant del bosc, i que també apareix en els trossos abandonats. També hi ha altres pins, encara que poc abundants, com són el pi pinyoner (Pinus pinea) i la pinassa (Pinus nigra).
A les zones obagues apareixen altres arbres com són els aurons (Acer monspessulanum), les serveres (Sorbus domestica) i els lledoners (Celtis australis). En les zones de ribera apareixen els oms (Ulmus minor), els pollancres (Populus nigra), els àlbers (Populus alba) i els freixes (Fraxinus angustifolia).

Hi ha altres arbres que es conreaven en altres temps, però que avui creixen per si sols, com són les figueres, els codonyers, les pruneres, els noguers, els avellaners, els cirerers, els magraners, els presseguers i les pereres.

El sotabosc de les pinedes està format per coscolls, romers, timó, espígol, argelagues, gatoses i altres. Als obacs es pot trobar el bruc i el cirerer d'arboç, mentre que en els marges i prop dels camps és freqüent trobar esbarzers, fonoll o rosers silvestres acompanyats de fenàs. 
I també és fàcil de trobar, en anys de pluges i a la tardor, moltes espècies comestibles de bolets, com els rovellons, les mocoses, els negrets, les cogomes, les carreretes, els pebrassos, les cames de perdiu i els peus de rata.