El vent és un dels factors més condicionants del clima aleixarenc. Un dels vents que bufen a la vila és la tramuntana, conegut també amb el nom de “Joanet de Prades”; és un vent fred que sol anar acompanyat de pluja i a voltes de neu, i que bufa durant l’hivern i part de la primavera. També hi ha el llevant o vent de pluges; el tarragoní o vent de sud-est, que bufa durant la primavera i la tardor, és humit i no acostuma a portar pluges. El vent del sud o marinada, que és freqüent durant els mesos de febrer, març i abril; a l’estiu, suau i humit, alleugereix les fortes calors estivals. S’anomena popular­ment “l’aire de la Quaresma”. El xaloc, vent del sud-oest, és de poca in­tensitat; a l’Aleixar s’anomena també “vent de Morella”, perquè prové de la zona on és enclavada aquesta població. I rep també el nom de “l’aire de la fam”, puix que bufa en èpoques de secada. La meteorologia popular diu que, quan bufa aquest vent, les flors del garrofer es boiren. El vent de l’oest gairebé no bufa mai i, quan ho fa, va acompanyat de fortes pluges i de pedregades. El serè o mestral (vent del nord-oest) és fort, huracanat, produeix destrosses i bufa sovint; és molt perjudicial per a l’avellaner, sobretot durant l’abril, ja que en malmet els brots tendres. 

Tanmateix no podem oblidar de cap manera l’acció benèfica que produeix l’aire en la floració silvestre dels avellaners, arbres els fruits dels quals han estat durant molts anys la raó de ser de l’economia aleixarenca. Una partida de terra anomenada “el Camp del Vent” fixa la incidència d’aquest factor meteorològic a la zona.