La molta de blat, per tal d’obtenir la farina, ha estat una tasca important des d’èpoques remotes, especialment als països en què el pa constitueix un aliment bàsic.  La recerca contínua per lliurar-se de l’esforç muscular i aprofitar l’energia de la naturalesa va portar a utilitzar la força del vent i la dels salts d’aigua i s’inventaren enginyosos mecanismes per a moure les pesades moles de pedra amb què es molien els cereals.  Els moliners i les molineres han estat cabdals en aquestes, tasques que ja han desaparegut dels processos productius de la societat actual.

 
A les nostres terres, l’energia hidràulica fou correctament utilitzada en els molins fariners.  Aquests molins d’aigua foren nombrosissims i eren situats al llarg dels cursos de l’aigua.  Els molins fariners eren instal·lats en sòlids edificis de pedra on hi havia l’obrador, on es feia la mòlta, i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, on hi havia les rodes hidràuliques o rodets.  Molts cops, a l’edifici hi havia també l’habitatge on vivia la família del moliner.

Per recollir l’aigua del riu i conduir-la fins al molí hi havia una presa o resclosa i un canal o sèquia.  Una bassa servia per tenir una bona reserva d’aigua i per regularitzar l’aportació del líquid al rodet. Aquesta aportació es feia per mitjà d’una canal inclinada que feia que el doll d’aigua incidís amb força sobre les paletes còncaves (àleps) del rodet.  Aquest rodet, d’1 a 1,5 metres de diàmetre, era de fusta, reforçat amb un cèrcol metàl·lic, i girava en un pla horitzontal al voltant del seu eix, que era vertical.

L’aigua, després d’haver impulsat el rodet, s’escorria pel carcabà i retornava al riu. Les moles eren dues: la superior o volandera, que girava juntament amb el rodet i l’arbre, i la inferior o sotana, que era fixa. Entre totes dues s’introduïa el blat per sofrir la mòlta. La volandera era fixada a l’arbre per mitjà d’una barra de ferro (el coll-ferro). Les dues moles eren de pedra, d’1,40 m de diàmetre, i força gruixudes. Tenien un forat central i unes incisions en forma de petits canals que facilitaven la mòlta i ajudaven a desplaçar-se el gra, el segó i la farina obtinguda.

El gra era introduït a la tremuja i des d’allí passava per un petit canal que el portava al forat central (ull) de la mola volandera i es ficava entre les dues moles. La farina sortia del farinal i queia per una mena de caixa (la farinera), d’on el moliner o la molinera la treia per ensacar-la. Cal dir que la producció d’un molí d’aquestes característiques no era gaire elevada, ja que la mòlta d’una quartera de blat (uns 60 kg) requeria de 2 a 5 hores, segons la finor de la farina obtinguda.

Es desconeix quan començaren a ser usats els molins farines d’aigua, però hi ha documents de l’alta Edat Mitjana que ja en parlen. Amb la industrialització i les noves tecnologies els vells molins farines d’aigua varen anar plegant. Alguns han treballat fins als nostres dies, però la majoria es troben en estat d’abandó total. En alguns casos les construccions s’han destinat a altres usos. En altres casos, les riuades s’ho han endut tot. Els edificis que s’han conservat són fàcilment identificables per les arcades situades a la part inferior i a la banda del riu. La cosa que més ha perdurat són les moles de pedra, que es troben arreu i que, en molts casos, s’utilitzen com a motiu ornamental.

El folklore popular ha conservat refranys i dites que fan al·lusió als molins. Per exemple: “El moliner porta l’aigua al seu molí”, “Arribar i moldre”, etc. Alguns fan referència a una suposada desaprensió dels moliners: “De moliner mudaràs que de lladre no podràs”. Un altre parla de la festa dels moliners, que tenien com a patró Sant Martí, bisbe de Tours (11 de novembre). Diu així: “Per Sant Martí ni mola ni molí”.

Recordarem, finalment, un joc-cançó infantil que es referia a un moliner dormilega, que feia així:

            Roda bé molí

            Tant de nit com de dia,

            Roda bé molí

            Que jo pugui dormir.

 
La figura del moliner ha estat molt divulgada en la cultura popular i en el viure de moltes generacions. Però hi ha una altra figura que el sobrepassa, i que no ha estat valorada ni suficientment divulgada: és la molinera. Aquest article vol rebre homenatge als moliners, però sobretot a les molineres, ja que moltes vegades eren elles les encarregades de fer funcionar els molins.