Ajuntar amor i coneixement d'un tema; tractar-lo amb eficàcia informativa, literària, pragmàtica; editar-lo en un format que conté molt més del previsible en una guia convencional, són mèrits que difícilment coincideixen en una sola publicació. Però la impressió que vaig tenir quan vaig assistir a la presentació de l'obra Un passeig amb els sentits; de la natura a l'art, de Fina Anglès i Soronelles, s'ha refermat en llegir i mirar el llibre, en escoltar-lo i en fer-se'm la boca aigua quan em fa rememorar els gustos d'alguns àpats de la zona o em fa sentir el perfum de la pinassa o de la terra mullada dels voltants de Maspujols i l'Aleixar.
 
L'obra porta encara un altre subtítol explicatiu: Itinerari a l'Aleixar i Maspujols amb l'obra de Joaquim Mir i Marià Manent. És això amb escreix: un passeig per on van passar temporades i van ser inspirats un pintor i un escriptor importants de la nostra cultura, que, en paga de les influències rebudes, associen aquests pobles al seu nom. Mir és el protagonista principal i Manent li fa de contrapunt amb els fragments que completen, finíssimament, els quadres del primer. Ens posem a la pell de Mir, pintant en llocs assolellats, des d'una ombra protectora, assegut i amb el barret posat com ens indica la perspectiva d'alguns quadres i així la "nostra mirada s'acostarà a la miriana" (p. 83), a l'hora del dia que indiquen la claror i les ombres de les cases pintades. Aprenem la diferència entre veure i mirar: la percepció passiva i l'activa, que ens ensenya a mirar les 32 obres de Mir al llarg de les 27 parades de l'itinerari, sovint contrastades amb les fotografies actuals o passades i contrapuntades amb textos de Manent, amb què la Fina Anglès sap il·lustrar els quadres: "El paisatge és un, llevat de les taques disperses dels arbres florits: rosa els presseguers, blanc les pruneres. També hi ha alguna taca verda, molt tendra, dels ametllers…" (p. 77). El color, però també la claror i el traç segur de Mir: "Tot d'una m'he girat, en caure la tarda, i he vist damunt d'Alforja el Sol ponent, d'una llum groga atenuada per la calitja, com un enorme gira-sol sobre el paisatge. Les llargues serralades eren d'un color de viola agrisada, no gens plàstiques, com cartolines retallades […] He comprès que l'art oriental no és pas tan fantasiós com de vegades creuríem; aquelles esfumatures (com les d'avui) són, potser, estrictament realistes…" Però La Fina Anglès no es limita a reproduir els textos. Hi dialoga o en fa una interpretació pròpia quan cal (p. 109).
 
Hi ha taques als quadres que són plantes ben definides i en veiem la fotografia i se'ns dóna el nom, de vegades múltiple per a una mateixa planta: vidalba, ridorta, vidiella; sentim l'olor dels avellaners, dels bolets, de les flors i les herbes; trepitgem terra flonja i terra tova; ens acompanyen esquirols, grills i lluerts. I moixons del Camp, que veurem dibuixats i sentirem al devedé que acompanya el llibre; sentirem el soroll de l'aigua, els trons, el vent… i el silenci. El devedé és un complement important, que consta de tres parts, il·lustrades amb música de Conrad Setó: Un passeig amb els sentits, que visualitza el que hem vist al llibre; MIRades que ens ensenya a mirar els quadres per sectors que subratllen la llum, la verticalitat, el color… i una tercera, Cants dels moixons, on sentim el de l'abellerola, l'alosa, la cogullada, i així fins a disset.
 
Com que l'excursió és un pèl llarga no anirà malament de conèixer els restaurants, els bars o les botigues on podem satisfer el gust: a part de l'oli excepcional i els embotits solvents, ens diu on podem fer l'aperitiu amb tripa i pops, o un àpat de més supòsit amb un conill a la brasa amb herbes de la Mussara. Un regal per als sentits d'un llibre de bon tenir i de bon regalar.
 
(Joaquim Mallafrè: "Un passeig amb els sentits", El Punt, 6 de novembre de 2006)