En altres cultures, per exemple la portuguesa, és més freqüent trobar estudis que persegueixen la comprensió i la visualització dels territoris literaris o artístics. Què seria de Santiago Rusiñol sense Sitges o d'Emili Teixidor sense Vic, posem per cas. En la cultura catalana s'ha considerat sovint que aquest tipus de recerca raneja al localisme i que, en conseqüència, no és necessària per a construir un art d'abast universal. L'errada de perspectiva és enorme, més encara si pensem en obres cabdals de la cultura contemporània. El viatge a l'origen de la literatura de García Márquez, que alguns autors han fet recentment, no pot sinó aprofundir en una petita població colombiana que s'anomena Aracataca; d'altra banda, els estudiosos del Romanticisme saben molt bé la importància d'un petit riu anglès, el Wye, sense les riberes del qual Turner, Wordsworth, Gilpin i molts altres veurien reduït significativament l'abast de les seves obres pictòriques o literàries. Cap dels dos territoris, ni Aracataca ni el Wye, no serien gaire més que petits punts en un mapa sense la circumstància artística.
 
És per això que constitueix una autèntica sorpresa l'aparició de llibres com Un passeig amb els sentits, de la natura a l'art de Fina Anglès. Sobretot perquè la perspectiva assolida va molt més enllà de la guia cultural o paisatgística. L'obra funciona com un passeig pels pobles de l'Aleixar i Maspujols, sempre amb les pintures de Joaquim Mir i l'escriptura de Marià Manent.
 
[…] Fina Anglès estudia la vida i l'obra dels dos artistes, gairebé sempre relacionant-les amb les imatges o els textos, en una feliç conjunció que s'extrema amb les seves notes de camp. Són aquestes notes les que ens fan reviure els llocs i les circumstàncies, acompanyades per un estudi de la natura i la fauna de l'indret que inclou un CD-Rom amb imatges, un petit documental que recrea l'estada dels artistes i, fins i tot, els cants dels ocells de la zona.
 
Tot plegat ens fa gaudir d'allò més amb la lectura o la visita, imprescindible, construint un marc de referències visuals o sensorials capaç d’atorgar-nos una perspectiva molt més justa i propera de l'obra artística. Un passeig amb els sentits és una joia poc usual dels estudis artístics, que, pel nostre bé, demanem que generi imitadors amb urgència.
 
(Xulio Ricardo Trigo: Serra d'Or, juliol-agost de 2006)