Capella de l'hospital-asil-escola de Sant Josep

Situada al final del passadís del primer pis de l’edifici que li donà nom, i que avui dia és el Casal Josep Guardiola, hi va haver un altar dedicat a Sant Josep, una imatge del qual estava situada al mig d’un “precioso templete gotico” —seguim J. Ruiz (1917)—, “teniendo a los lados laterales el Sagrado Corazón y la Milagrosa”. Una porta corredora convertia el passadís d’accés en lloc per als fidels que acudien a les celebracions litúrgiques que puntualment s’hi celebraven, com la de la “Milagrosa”; la de la Invenció de la Santa Creu; la de la seva Exaltació, en què es deia mil vegades el nom de Jesús; la de la Presentació; la de Sant Vicenç de Paül; missa un cop al mes o per la nit de Nadal; la de renovació dels vots de les “hermanes”; una processó per la festa de la Milagrosa amb les alumnes; trisagis; el mes de Maria…

Les primeres imatges van ser destruïdes durant la Guerra Civil; primer les portaren a Cal Diego, molt a prop, amb la finalitat d’amagar-les, però després van fer cap a la foguera de darrere el fossar. Ja a finals dels quaranta, amb l’ajut de Rosario Segimon, vídua de J. Guardiola, es reposaren i se’n celebrà, en el temps de plegar avellanes, una festa de benedicció per a la qual, fins i tot, regracià les xiques que hi anaren a cantar amb un import superior al del jornal que haurien guanyat anant al tros.

 
Capelletes de la Milagrosa

Quatre capelletes transportables de la Milagrosa, que pertanyien a la comunitat de religioses paüles, eren passades per les cases del poble seguint itineraris dels quals tenien cura alumnes o antigues alumnes de l’escola religiosa, de manera constant i continuada durant tot l’any.

 
Capella del mas de l'Anguera

És de construcció moderna. Fou edificada l’any 1914 pel propietari del mas. Està dedicada a la Puríssima Concepció de Maria, a la lloança de la qual s’editaren l’any 1974 uns goigs amb text de Ventura Gassol i melodia recollida i harmonitzada per Enric Prats Martí.

 
Capella del Mas de Borbó

Construïda a començaments del segle XX, està situada al mateix mas, sobre el lloc on es trobava l’anterior forn de pa. Fou beneïda el 28 d’agost del 1918 i està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, patró de la nissaga dels Barberà. Una talla de Sant Antoni de fusta policromada presidia el petit retaule que compartia amb Santa Teresa de Jesús i Sant Lluís Gonzaga. L’interior va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola (en quedà només la pila d’aigua beneïda, la làmpada i la campana), i en acabar fou refeta. Després del Concili Vaticà II, una nova actuació l’adequà a les directrius que n’emanaren. L’actual imatge, treballada en ferro, és obra de l’escultor Antoni Mas i Castelltort, de Vila-seca. L’any 1992, amb motiu de les noces d’argent dels actuals propietaris, els senyors Compte-Galofré, se n’estrenaren els goigs amb lletra del poeta vilaplanenc Oleguer Huguet i música de mossèn Josep Gil.

 
Capella de la Santa Fímbria (Xalet del Sans)

Aquesta capella és situada a la finca Santa Fímbria, anomenada d’aquesta manera pel seu propietari, Anton Sans Cardona, però coneguda pels aleixarencs com el xalet del Sans, just al costat de l’edifici principal. Beneïda i inaugurada l’any 1941, està dedicada a la Nativitat de la Regina dels Àngels. Un any més tard se’n va beneir la campana, anomenada Tecla. El llibre de visites de la finca ens ofereix uns preciosos versos signats per mossèn Ramon Muntayola, el dia de la Nativitat de Maria de l’any 1957, que no ens podem estar de transcriure:

Sou la Font clara

de l’alegria

per qui sedeja

l’aigua del Cel:

Santa Maria,

en Vós confia

la Llar fidel.

 
Antic oratori de la Casa Nova

Ubicat a l’interior de la Casa Nova (1949) i destinat a ús privat, el presidia una pintura de la Mare de Déu de la Ràpita, obra de Pere Segimon Cisa, i, a banda i banda, dos vitralls: un amb Santa Magdalena i l’altre amb Sant Francesc, sants patrons dels propietaris de la casa: Francesc Roig Albareda i Magdalena Segimon Cisa, de la nissaga dels Segimon.