L'ermita dedicada a aquest sant està situada a mà dreta de la carretera que puja en direcció a les Muntanyes de Prades, a uns deu minuts a peu de la vila, i és lloc freqüent de passeig dels aleixarencs i destí d'excurcionistes.

Les referències més antigues ens les proporcionen uns cairons de fusta policromada que en revelen un origen medieval. Quant a documentació, la més antiga és un pergamí de l'any 1341 a través del qual Maria, esposa de Guillem Tost de l'Aleixar, deixa en testament "opera Beati Blasii, sex denariorum". Alguns anys més tard (1370) l'infant Joan, comte de Prades, mana als jurats de la vila "que de present liurets e donats les claus an Jacme Roseyll e sa muler Berengaria de la yglesia de Sent Blay"; ja hi tenim, doncs, ermitans.

De José Ruíz Fernández, excurcionista instructor de la tropa d'Exploradores de España, tenim una descripció (1917) de l'interior de l'ermita que traduïm: "D'una sola nau, té l'altar major d'estil gòtic modernista, amb el tutelar al mig ials costats Sant Roc i Sant Francesc.  En els murs laterals del presbiteri hi ha dos llenços grans a l'oli que representen les Ànimes el de la dreta i Sant Antoni el de l'esquerra.  Aquest darrer va ser retocat el 1766 per Joan Alborná. A més de l'altar major té sis petits altars laterals o retaules sense res digne de ser anotat."

Les vicissituds del segle XX van motivar que, després de la Guera Civil espanyola, de l'interior de l'ermita no en quedés res, i després (llibres d'actes de l'Ajuntament, 1939) fos necessari fer una sèries d'actuacions encaminades a superar-ne les conseqüències: es va dur a terme l'acte simbòlic de reposició de la imatge del sant; es va dotar d'una mesa (1945), obra encarregada a l'escultor Modest Gené de Reus per a la parròquia i col·locada després a l'ermita; el 1981 es va refer la teulada; el 1983 s'hi va dur l'aigua; el 1997 es va enrajolar amb pedra natural; el 2005 es restauren les pintures i, encara ara, cal anar treballant periòdicament tant a l'edifici com al seu entorn per conservar-la i millorar-la al servei dels vilatants i dels molts grups de persones que hi fan estada.