Simó de Guardiola i Ortoneda

Simó de Guardiola i Ortoneda (l’Aleixar, 1773 - la Seu d’Urgell, 1851)
Nascut a l’Aleixar el 1773, fou eclesiàstic i polític. Fill del doctor en Dret Francesc Guardiola i de Magdalena Hortoneda, família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà. Del 1806 al 1814 fou capellà del convent de San Plácido, a Madrid. Elegit abat de Montserrat (1814-1817), hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania. Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en temps moderns. Del 1832 és la seva decisió de fer construir al santuari de Nostra Senyora de Caldes de Boí a Talarn un establiment d’aigües termals com els de Caldetes o Arenys de Mar, que “derramará sobre toda clase de personas un bálsamo consolador”. Començada la primera guerra carlina (1833), dirigí la junta carlina del Principat, abans que fos institucionalitzada pel pretendent (no hem d’oblidar —referim en tot moment Thomaschewski— que a la zona de Cornudella, l’Aleixar, Vilaplana… tingué lloc el primer aixecament precarlí de tot Espanya). El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra (arribà a ordenar clandestinament els seminaristes de la Seu, cosa que provocà un decret advers del govern liberal). Els andorrans li negaren la qüèstia per por de comprometre la seva neutralitat, i la consignaren al bisbe d’Albi, el qual, amb consentiment papal, se subrogava així com en la sobirania del bisbe príncep, cas únic en la història andorrana. Al mateix temps, el govern espanyol, que maldava per suprimir el bisbat i intervenir directament en els afers d’Andorra, nomenà un “comisario especial” per a les Valls i, prescindint del bisbe, celebrà convenis directament amb el síndic i el Consell General. El bisbe es defensà cercant suport en el copríncep francès. Tornà a la Seu el 1847, on morí quatre anys després. Simó de Guardiola fou un estudiant brillant i ensenyà filosofia i teologia amb gran lluïment. En circumstàncies compromeses observà una conducta d’hàbil dissimulació.

Menú principal