Les actrius Maria Bravo Font i Neus Ceballos Noriega (Teatrosfera) són les que, amb les seves intervencions i amb la col·laboració contínua del públic, van ajudar a definir qui és La Senyora X. 

A l’Aleixar, aquesta representació teatral, celebrada a la plaça de la Vila, va tenir una gran acollida. Val a dir que el carrer de l’Abadia estava completament tancada al pas de vehicles amb una taula i dues cadires que ho deixaven ben clar. I que la plaça era ben plena de públic de totes les edats. A primera fila nens i nenes d’edat diversa. I a la resta de fileres i omplint tot l’espai, gent de totes les edats. 

A preguntes del públic, l’actriu que representava La Senyora X (Maria Bravo Font) va anar donant a conèixer les característíques personals d’aquesta senyora que tot just, aquell dia, celebrava el seu aniversari. 

Dona, casada fa més de 25 anys amb el senyor X, dos anys més gran que ella. Ella infermera, ell comercial. Es van conèixer al poble i han viscut tota la vida en parella. Mare de tres filles de 20, 16 i 8, la seva sogra viu amb ells. Ell, per la seva feina, no és gaire a casa i avui, que La Senyora X celebra l’aniversari, un seguit d’insatisfaccions afloren i es posen de manifest, de tal manera que finalment, i amb el suport del públic, La Senyora X convoca una reunió amb el marit i les tres filles per demanar-los la seva col·laboració en el dia a dia de la casa i per posar de manifest aquest buit que té. 

Quan somia es veu com una metgessa rica amb una àmplia pamela a la platja. 

Però la realitat és més crua. Insatisfeta sexualment, de fet no sap què vol ser. Però reconeix que potser se li han acabat les il·lusions i que pensa en marxar sola, amb la seva bici per fer un viatge molt llarg. 

Voldria ser un exemple per a les seves filles, però no sap com fer-ho. I en aquest punt quasi arrenca a plorar. 

Aquestes i altres definicions de la personalitat de La Senyora X van anar sortint a partir de les preguntes i les intervencions del públic. I és així com es va construïnt un personatge que ens confronta amb les mancances que patim en el nostre dia a dia, principalment (almenys en el cas de La Senyora X) de tipus emocional i afectiu, ja que la condició socioeconòmica de la parella és estable (hipoteca i pis en propietat, vacances anuals, cercle d’amistats, certa tranquilitat econòmica, etc.). 

‘El marit no m’ajuda’ es lamenta La Senyora X, que voldria marxar sola amb la bici per descansar, cuidar-se i que la cuidin. Però a l’escena final, amb la intervenció d’un espectador (Raül) en el paper del marit i amb la Montsant, la Vinyet i el Marsal en representació de les tres filles, va saltar la sorpresa. 

La Senyora X va expressar les seves queixes i frustracions a la família, però el marit, que no acabava d’entendre tanta queixa, quan ella li va dir que volia marxar sola per fer un llarg viatge en bicicleta, es va trobar amb la complicitat d’ell, que li va assegurar que potser no seria ella sola la que marxaria sinó que possiblement ell també l’acompanyaria en aquest viatge-trencament amb tot. 

I a continuació, el marit, Raül, va convidar La Senyora X a treure’s aquella roba antiga que portava i a obrir els ulls per descobrir la comprensió i l’acompanyament de tot el públic en relació a les queixes que expressava. 

La representació va finalitzar amb una última intervenció de les dues actrius per deixar clar que l’obra no té un final tancat, al contrari, té diverses opcions obertes, i per agrair a tothom les seves aportacions que van ajudar a la reflexió crítica, que a més, van dir, no s’acaba un cop finalitza l’obra. 

Per la seva part, la regidora Imma Vallverdú va prendre la paraula per agrair a tot el públic la seva assistència i per donar les gràcies a Teatrosfera per la representació, que es va fer a l’Aleixar a iniciativa de la Taula per la Igualtat amb la col·laboració de l’Ajuntament. 

Acte seguit, en un tres i no res, i amb la col·laboració de tothom, es van recollir les cadires, es van fer les últimes fotos de la Taula per la Igualtat amb les dues actrius i es va tornar a donar pas als vehicles. 

I al final van quedar els interrogants, les reflexions, els comentaris, les situacions i els records que, obertament, La Senyora X va deixar anar públicament aquest dimecres a la plaça de la Vila de l’Aleixar.