Aquest passat diumenge, 24 de desembre, la plaça de la Vila, els porxos de la mateixa plaça, el carrer de l’Aigua, el camí dels Massos i l’església de Sant Martí Bisbe van tornar a sentir Poesia de Nadal, una activitat promoguda per la Parròquia de l’Aleixar que enguany ha arribat a la dotzena edició. 

En anys anteriors aquesta activitat consistia en la lectura d’El Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra dins l’església, però en les últimes edicions el format ha canviat, s’ha fet itinerant i es du a terme en alguns carrers del nucli antic i acaba a l’interior de l’església.  

La coordinadora d’aquesta activitat, Tuni Anglès, va fer una breu presentació d’aquesta nova edició en el primer punt del recorregut, la plaça de la Vila, davant mateix de l’Ajuntament i al peu del Pi de Nadal, que aquests dies guarneix la plaça. 

El primer poema, Ho sap tothom i és profecia, de J.V. Foix, el va recitar Fina Anglès i acte seguit la soprano Rosa Boqueras Casulleras va interpretar, acompanyada de la música d’un parell d’altaveus, la nadala Nit de vetlla. 

A més a més dels lectors dels poemes, la ja esmentada Fina Anglès, Anna Carmona, Mercè Franc, Àngels Llauradó, Marius Llauradó, Teresa Olivé i Marcel Serra, un nodrit grup d’aleixarencs i aleixarenques va anar seguint el recital que, en quatre dels set punts del recorregut, va comptar amb la intervenció de la soprano Rosa Boqueras. 

Van llegir-se poemes de J.V.Foix, Marià Manent, Joan Maragall, Joan Raspall i fragments d’El Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra i van sentir-se quatre nadales, la darrera El cant dels ocells, una nadala popular catalana que el mestre Pau Casals va popularitzar arreu. Cal recordar que enguany, 2023, es commemoren els 50 anys de la mort de Casals.

Entre el públic assistent, l’alcalde de l’Aleixar, Josep ‘Pitu’ Biosca. Cal destacar que l’organització va preparar un senzill escenari i algunes cadires en cada un dels set punts del recorregut i que un fanal amb el llum de Nadal, que cada lector o lectora portava fins al punt següent, va presidir cada una de les set intervencions.   

Aquest recital, que va portant poemes i música al carrer, sempre té el risc dels sorolls de la vida quotidiana, que continua. 

El campanar, que anava fent la seva, màquines que es posaven en marxa, cotxes, el lladruc d’algun gos i fins i tot algun nen petit amb ganes de jugar es barrejaven amb la concentració i la interpretació poètico-musical.  

L’última interpretació va fer-se davant el pessebre que aquests dies, com és tradició, s’ha anat construïnt a l’església de l’Aleixar. I acte seguit, lectors, lectores, públic assistent i tots plegats van fer-se les darreres fotografies de record d’una activitat que, malgrat els sorolls aliens, sap aprofitar molt bé l’encant del nucli antic aleixarenc i aportar-hi música i poesia.