La regidoria de Gent Gran de l’Ajuntament de l’Aleixar ha distribuït una enquesta entre aleixarencs i aleixarenques de més de 65 anys per conèixer de primera mà les seves necessitats i inquietuds i per treballar amb un major coneixement de cara a desplegar accions i iniciatives dirigides a aquest segment de població. 

A l’Aleixar hi ha, a 31 de desembre de 2022, 154 persones de més de 65 anys (83 dones i 71 homes) sobre un cens total de 924 aleixarencs i aleixarenques. 

L’enquesta, que és anònima i voluntària, va començar a distribuïr-se el passat 1 d’octubre durant l’acte organitzat per commemorar el Dia Internacional de la Gent Gran i pot contestar-se mitjançant el full en paper que es va distribuir i que cal retornar a l’Ajuntament. 

L’enquesta també es pot demanar presencialment a l’Ajuntament de l’Aleixar o, si ho preferiu, podeu contestar-la per internet clicant aquí per accedir al formulari. 

Entre altres, l’enquesta s’interessa per conèixer si la persona enquestada viu amb altres familiars o si viu sol, per conèixer les seves necessitats pel que fa a possibles ajudes de familiars o personal especialitzat, pel seu interès en la participació en possibles activitats o per si la persona enquestada té sensació de soledat. 

1 d’octubre, Dia Internacional de la Gent Gran

D’altra banda, la regidoria de Gent Gran va organitzar un acte el passat diumenge 1 d’octubre a la Sala del Casal La Unió al que hi van assistir una cinquantena de persones més grans de 65 anys. 

La regidora de Gent Gran, Imma Vallverdú, acompanyada de Marta Llauradó i de Xènia Llauradó van llegir un text que s’havia preparat des de la regidoria.

A més de berenar, també es va projectar una pel·lícula sobre la pagesia i a l’hora de marxar, es va entregar a les persones assistents una insígnia amb les paraules ‘estima i saviesa’, així com l’enquesta esmentada.

Aquest és el text que es va llegir durant l’acte del passat 1 d’octubre: 

El 14 de desembre de 1990, l’Assemblea General de l’ONU va fixar l’1 d’octubre com el Dia Internacional de la Gent Gran. I per aquest motiu hem aprofitat per reunir-vos a tots i totes aquí.

Creiem que sou imprescindibles al nostre poble i a les nostres vides, i ens aporteu experiència, saviesa i estima, entre d’altres coses.

Avui hem aprofitat per passar-vos un qüestionari per poder saber el perfil de gent gran que viu a l’Aleixar i les necessitats que cal cobrir per poder-vos proporcionar un envelliment actiu i que pogueu seguir tenint una vida digna.

I ara m’agradaria fer-vos una pregunta, què vol dir fer-se gran?

Fer-se gran és un fet natural. D’una manera o d’una altra, tothom es fa gran. I es que la vida ens dóna l’oportunitat d’anar creixent i a mesura que anem creixent, anem coneixent totes les diferents etapes per les que anem passant. Una vida plena és una vida en la qual anem fent tot el camí, fins a arribar a ser persones grans. 

Fer-se gran vol dir que teniu temps per reflexionar, per pensar fredament, amb totes les vivències que heu anat acumulant al llarg de tots aquests anys.

La vida està condicionada per les circumstàncies que us ha tocat viure però també, per les que heu anat escollint valtros mateixos. Segurament us heu equivocat amb moltes coses però, de ben segur, que n’heu encertat moltíssimes altres.

I totes aquestes experiències d’encerts i errors, us han portat fins aquí, on des del més gran al més petit, ens agrada escoltar les vostres històries i aprendre de la vostra saviesa.

I fer-se gran vol dir que encara sou a temps, d’una manera o d’una altra, de seguir vivint experiències, de crear nous records i de seguir compartint-los amb la gent que teniu al voltant.  

Els que tenim la sort de compartir la vida amb vosaltres us diem gràcies. Gràcies per tot el que feu per nosaltres, per tot el que ens ensenyeu. 

I des de l'Ajuntament us volem reconèixer com una part fonamental de la nostra comunitat, una comunitat on totes les peces lliguen com un trencaclosques on tots i totes els que en formem part li donem sentit. 

Fer-se gran, viure molts anys, és una benedicció. No és una situació “residual” a la qual ens cal conformar-nos pacientment. Ni una entristida, gemegosa contemplació del passat. 

És una etapa més de la vida. Una etapa amb els seus problemes, les seves limitacions i les seves virtuts. O és que no tenen dificultats els infants, els adolescents, els joves, els adults?

Moltes gràcies!!