Ramon Anglès, el pessebrista de l’Aleixar

Dissabte 10 de desembre. Quarts de set de la tarda. Fa una estona a la plaça de l’Ajuntament de l’Aleixar hi havia molt xivarri. La canalla, esvalotada, acabava d’encendre l’enllumenat de Nadal en el decurs d’un acte organitzat per l’Ajuntament per obrir el període nadalenc. Tot eren riures i alegria. Ara, però, gairebé tothom ha marxat cap a la Societat on hi ha previst un espectacle infantil i a la plaça hi ha tornat el silenci.

Obrim les portes de l’església, que també resta silenciosa, i en un racó, a l’esquerra del temple, veiem un pessebre de grans dimensions, encara a mig fer. Hi ha llum, la llum d’un focus que il·lumina tot el conjunt, però no s’hi veu ningú i tampoc se sent cap soroll. Ramon, Ramon! I de sobte, de sota les taules aguantades per cavallets apareix un senyor menut, de cavells blancs, amb jersei i pantalons grisos que ens diu que era sota la taula perquè estava comprovant el funcionament de la bomba que fa moure l’aigua d’aquest pessebre, encara en construcció.

És Ramon Anglès. 84 anys, ágil com un jove de molts menys anys, envoltat d’eines, cables, material reaprofitat i artista pessebrista de l’Aleixar.

- Quan creu que estarà acabat aquest pessebre?

- (Riu). Si tot va bé, la vigília de Nadal (continua rient). Bé, la veritat, - ens matisa – és que l’he de tenir acabat per dissabte vinent, dia 17. Aquell dia és previst que vingui l’Arquebisbe i abans de la seva visita ho tindré tot enllestit.

- Molta feina, tot plegat?

- Déu n’hi do. No compto mai les hores i per tant no sabria dir-ho amb exactitud, però el pessebre d’enguany, per exemple, vaig començar-lo per la Festa Major de Sant Martí i ja ho veu, encara hi treballo.

- S’ho fa tot sol?

- En els últims anys la Imma Vilella em donava un cop de mà i també compto amb el suport del Jaume Muixí, però enguany la Imma ha hagut d’atendre altres qüestions i sí, molta part de la feina me la vaig fent tot sol. Quan hi estic posat no em ve d’una hora.

- Guix, fusta, argila, pedres, sorra, pintura, cable elèctric...teniu de tot aquí

- Normalment començo a treballar a casa meva, decidint què faré. Cada any el pessebre és diferent, amb decorats diferents i amb una representació que varia any rere any. Enguany he volgut representar un poble amb les muntanyes de la Mussara al fons i és per això, per exemple, que un dels edificis és el de la Casa de la Vila de l’Aleixar. I sí, faig servir tota mena de materials, molts d’ells reciclats i reaprofitats.

- Això del reciclatge i el reaprofitament de materials actualment és molt de moda

- Potser sí, però jo ho he fet tota la vida. Mira, un exemple: amb els taps de suro de les ampolles de cava en faig llums pel pessebre. Aquí s’aprofita tot. El suro blanc, caixes, fustes...al final tot serveix. El que compta és l’enginy per transformar-ho i aconseguir allò que ens proposem.

- Quines mides fa aquest pessebre?

- Està muntat sobre uns vint metres quadrats, però hi ha més de cent bombetes de colors i tonalitats diferents, molts metres de cable, un circuït tancat per a l’aigua del riu i fins i tot hi ha hagut anys que hem tingut un llac amb peixos. Anys enrere el pessebre el muntava davant de l’altar, però desde fa onze anys el muntem aquí, en aquest racó, entrant a l’esquerra.

- D’on li ve aquesta afició?

- Mira, de tota la vida. Quan era petit, amb set anys, ja ajudava l’avi a fer el pessebre i anys després, el pessebre que féiem a casa no era un pessebre familiar, molta gent del poble el venia a veure. Tota la vida que he tingut aquesta afició i fa més de vint anys, a més, que faig el pessebre aquí, a l’església, obert a tothom que el vulgui visitar.